Sempre ha existit la necessitat de mesurar les coses, siguin sòlides o líquides, però no sempre ha existit el sistema mètric decimal, que va ser creat a França l’any 1791. Abans que s’estengués l’ús d’aquest sistema, que va simplificar les transaccions comercials en uniformitzar les mesures, cada territori tenia un sistema específic establert per convenció, que normalment es basava en l’ús de recipients de mides fixes.
A Catalunya, el blat, les olives o les avellanes es mesuraven en quarteres i en quartans: un quartà era 1/4 part d’una quartera. La dificultat resulta evident si tenim en compte que el valor d’una quartera era diferent en funció del què es mesurava i del territori on s’aplicava. Així, una quartera antiga avui tindria un valor de 69,518 l. a Barcelona, mentre que a Girona equivaldria a 72,32 l. Malgrat tot, la quartera va mantenir-se en ús en alguns contextos fins ben entrat el segle XX.
Una altra mesura molt habitual era el cóp, que equivalia a 1/24 part d’una quartera (el que avui serien 3,013 l.) i que es dividia en 2 picotins. Ara bé, calia distingir entre el cóp blader, que s’utilitzava per a àrids (blat, civada, cigrons…) i el cóp fruiter, que tenia el doble de capacitat que l’anterior i es feia servir per mesurar fruites amb clova (nous, avellanes, pinyons…).