Sabies que un dels motors més venuts als anys 30 el va inventar un llagosterenc?
Encara avui hi ha gent capaç de reconèixer un motor Jacob només de sentir-lo. Senzill, pràctic, econòmic i segur: així es promocionaven els motors Jacob de marxa lenta, ideats pel llagosterenc Miquel Casadevall abans de 1920 a partir d’un motor Challenge americà. L’enginy de Miquel Casadevall va aportar al model de referència una millora substancial en disminuir a una tercera part el consum de combustible. Aquesta va ser la clau de l’èxit dels Jacob, motors de marxa lenta i de baix consum.
Va ser abans de la guerra civil espanyola que els motors Jacob de Llagostera varen viure l’època d’esplendor. Es produïen a Can Pau Jacob -nom amb què s’ha conegut popularment el taller dels Casadevall a Llagostera-, a la casa familiar de la plaça del Mercat, i des d’allà es distribuïen per tota la península.
El motor va ser reconegut amb distincions a Barcelona i a Lleida, on va guanyar, respectivament, la Medalla d’Or a l’Exposició de Regs de l’any 1927 i la Medalla de Plata l’any 1928.
Amb l’inici del conflicte armat del 1936, Miquel Casadevall es va traslladar a Barcelona i no va tornar a Llagostera fins al 1939, moment en què va reprendre l’activitat a l’empresa familiar, però dedicada ja a la fundició de metalls, la fabricació de cisalles i de bombes d’engranatge, entre d’altres, i més tard a la fabricació de les serres de metall “Langosta”, d’agulles per a màquines de punt i de serretes per a ampolles d’injeccions. En aquell moment ja no es fabricaven motors Jacob, però durant molt de temps encara varen funcionar en moltes cases de pagès i horts de Llagostera i d’arreu.
Miquel Casadevall, enginy i emprenedoria
Nascut a la plaça del Mercat el 17 de maig de 1888, fill de Pau Casadevall Darder i Carme Font Coromines, Miquel Casadevall es va criar al si d’una família de serrallers que dominava l’art del ferro forjat. L’enginy i el perfeccionisme per una banda i l’emprenedoria per l’altra varen ser trets distintius de la seva personalitat i li varen determinar de forma decisiva la trajectòria vital.
Format a l’Escola Industrial de Barcelona -gràcies als diners obtinguts com a premi al concurs d’aprenents de Barcelona de l’any 1903-, Miquel Casadevall sempre es va distingir per un gran enginy fruit del qual va idear des de petits artefactes domèstics fins a màquines complexes. La llista d’invents i ginys dissenyats per Miquel Casadevall és llarga i variada: una màquina de fer llana de suro, una cama ortopèdica, un projecte d’habitatges amb pàrquing amb ascensor i fins un aparell per reflotar vaixells enfonsats són només alguns dels projectes patentats al llarg de la seva vida.
El seu caràcter decidit i emprenedor el va dur a crear una de les empreses de referència de Llagostera durant el segle XX, Casadevall SA. Fou a la mort del seu pare, Pau Casadevall, el 1925, que Miquel va proposar a la seva mare i els germans, Raimon i Josep, de formar la societat Casadevall i reformar el taller, emplaçat ja al carrer Sant Pere, just on hi havia hagut la Sala Bassets. Al cap dels anys la societat esdevindria Casadevall SA i el 1946 s’ampliaria la fàbrica per donar pas a les instal·lacions definitives de la societat.
Home de família
Persona perfeccionista i d’acusada sensibilitat artística, Miquel Casadevall va ser un bon dibuixant, un tertulià insaciable, un jugador d’escacs entusiasta i, sobretot, un melòman irreprimible des de ben jove, quan assistia a les funcions del Liceu des del galliner durant l’època d’estudiant a Barcelona, i sempre va procurar transmetre la passió per la música i les arts a les seves filles i els seus néts.
Casat amb Enriqueta Girbal Guàrdia, amb qui va tenir tres filles -la Carme, la Paquita i la Fina-, Miquel Casadevall va ser un home amb un gran sentit de responsabilitat envers la família.
Un motor de marxa lenta
Miquel Casadevall va batejar el seu motor amb el nom de l’àvia paterna, Jacoba Darder. Els Jacob es fabricaven en versió 1½ cv, 2¼ cv i 4 cv. Els petits es venien per 700 pessetes i gastaven poc, de 5 a 35 cèntims l’hora. Era un motor de gasolina de marxa lenta, amb un sol pistó, que funcionava, depenent del model, a 300-500, 300-650 i 500 revolucions i per això prometia tenir menys desgast que d’altres.
Al material promocional es defensava la seva versatilitat, però els Jacob estaven pensats sobretot per activar bombes d’aigua i generadors elèctrics i per a treballs que exigissin poca força motriu, com ara accionar premses, serres, màquines de rentar, molins domèstics, etc.
Als anys 20 del segle passat va triomfar ràpidament, però passada la guerra ja no es fabricaven, perquè havien sorgit altres motors més ràpids i efectius que de mica en mica els varen arraconar. Tot i això, la manca de recursos de la postguerra va fer que seguissin funcionant molts anys després.