Un dels grans canvis que va suposar el domini del foc va ser la possibilitat de coure els aliments. Des d’aleshores el foc sempre ha estat present a la cuina, l’espai destinat a preparar el menjar. Durant segles es va cuinar amb l’ancestral perol suspès sobre el foc de la llar, les cases no solien tenir forn ni tampoc es fregia, i per tant les elaboracions culinàries eren relativament senzilles.

L’any 1802 el britànic George Bodley va patentar la cuina econòmica. Era un moble de ferro forjat que tenia un compartiment tancat on es cremava llenya, que escalfava els fogons on s’havia de cuinar i, alhora, tota l’estança en què es trobava -d’aquí el nom amb què és coneguda.

Però la cuina econòmica no estava a l’abast de tots els públics, ja que tenia un preu elevat. En aquell temps, per contra, a la majoria de cases es cuinava amb un fogó encastat sobre un pedrís d’obra adossat a una paret de la cuina, i on hi havia també un compartiment per a la combustió de carbonet.

En aquest context, a la Llagostera de finals dels anys 50 del segle passat, l’arribada d’uns moderns fogons de petroli o de carbur, en què el foc es generava gràcies a l’elevada inflamabilitat d’aquestes substàncies, va representar un gran avenç: la comoditat que suposava era del tot inèdita! Ara bé, l’èxit d’aquests artefactes havia de durar ben poc; les cuines de butà els van desplaçar ràpidament i es van imposar amb rotunditat a totes les cases.

Número de registre de les peces exposades