Qui és que no coneix aquesta dita? Segurament és una de les més conegudes del refranyer català, i segurament és perquè Catalunya va ser un país essencialment agrícola fins fa quatre dies.

Agrícola i sobretot cerealístic. El juny era el mes de segar blats i ordis, tot i que en algunes zones de l’interior del país i a muntanya se segava més tard, al juliol i fins a mitjans d’agost.

La falç és una eina que per si mateixa representa la sega, però sembla que el seu origen és fins i tot anterior a l’agricultura, i que abans del neolític es feia servir per segar cereal silvestre i altres plantes arbustives. En tot cas, va ser l’eina hegemònica per segar fins que es va inventar la dalla, i tot i això no va desaparèixer del tot del món agrícola fins a la mecanització de l’activitat.

L’època de sega era intensa i la fulla de les falçs -i dels volants i les dalles- patien un desgast important. Per això tot segador portava a la cintura una pedra d’esmolar, sostinguda dins d’un carbassot, i anava afinant el tall de l’eina quan feia falta.

Número de registre de les peces exposades