Aquesta va ser una expressió molt habitual fins a finals dels anys 1980. Molts llagosterencs de mitjana edat recordem encara com marcava la sortida i entrada de l’escola, tot i que, de fet, la sirena va néixer vinculada al món del treball.

Instal·lada al capdamunt del campanar, la sirena produïa un so intens i eixordador que envaïa fins l’últim racó del poble durant uns segons. Sonava cada dia laborable 5 minuts abans de les 8h, 12h, 14h i les 18h. Era la manera de fer conèixer a tothom que ja era l’hora d’incorporar-se a la feina i d’anar-se’n cap a casa.

La sirena mecànica va ser inventada el 1799 per l’escocès John Robison, i millorada per l’enginyer i físic francès Charles Cagniard de la Tour l’any 1819, que avui dona nom a aquest tipus d’aparells: sirena de Cagniard de la Tour. Va ser aquest també que va tenir l’ocurrència de batejar l’aparell amb el mot “sirena”, tot evocant aquests éssers fantàstics de la mitologia grega, ja que la sirena que va inventar era capaç de sonar també dins l’aigua.

A Llagostera, la sirena es va instal·lar el 1955, sota el mandat de l’alcalde Climent Casanovas. El mateix alcalde tenia una fàbrica de suro, i com que no era l’única, l’interès era evident: assegurava que tots els treballadors coneguessin l’hora d’entrar a la fàbrica, encara que no tinguessin rellotge!

Recorda en Josep Puig, que als anys 80, mentre era alcalde de Llagostera, estava atenent uns senyors de Governació al seu despatx quan de sobte va tocar la sirena. El so va sobresaltar els forasters, que es van pensar que hi havia una emergència i l’alcalde va pensar que tal vegada havia arribat el moment de desconnectar-la. Aquest va ser el final de la sirena a Llagostera, ja no va tocar més.

Número de registre de les peces exposades