A banda de les facilitats de defensa que oferia un lloc com el turó de Llagostera, l’àmplia plana que s’hi estén a redós oferia un atractiu indiscutible per a les comunitats ibèriques de l’antiguitat. Tot i que no tenim constància de l’ocupació del turó, sí que sabem del cert que la plana era cultivada, ja que s’han excavat camps de sitges -on s’emmagatzemava l’excedent de les collites- en set indrets del terme municipal: Sant Llorenç, Pla de Maiena, Can Pere Pere, els Gresencs d’en Baulí, Pocafarina, Mas Sec i Puig Morató; totes elles en ús entre els segles III i I aC.
L’agricultura de cereal era la principal base de subsistència dels ibers. Els cereals més cultivats pels indigets -els ibers que habitaven el nostre terme- eren l’ordi vestit, el blat nu, l’espelta bessona i el mill. Els cereals arribaven a taula principalment un cop panificats, així que calia moldre’ls i obtenir-ne farines.
Els molins de vaivé van ser els que es van utilitzar primer i de fet ja els feien servir les anteriors comunitats neolítiques. Consistien senzillament en un bloc de pedra sobre el que es trituraven els grans pressionant-los a mà amb l’ajuda d’una altra pedra.
Des del segle IV aC les societats ibèriques van començar a utilitzar els molins rotatoris, formats per dues moles de pedra, disposades una al damunt de l’altra; la inferior es mantenia fixa mentre que la superior es feia voltar i així s’esmicolaven els grans situats enmig de les moles.En tot cas, molins de sang.
Número de registre de les peces exposades
Peça: Molí circular ibèric
Ingrés: Col·lecció Arqueològica Municipal
