Fins a la invenció de la bombeta, la inflamabilitat d’una determinada substància era la base de la il·luminació. Si a les llànties i als llums de petroli s’hi cremava oli i petroli respectivament, als llums de carbur s’hi cremava un gas altament inflamable: l’acetilè. Es generava posant en contacte l’aigua amb el carbur càlcic (CaC2), i quan cremava feia una flama especialment lluminosa. L’arribada de la llum elèctrica va fer que tots aquests sistemes d’il·luminació basats en la combustió esdevinguessin objectes de museu.