Per fer un tap a mà, es començava llescant les pannes de suro amb el ganivet de llescar. Seguidament cadascuna de les llesques es tallava en blocs prismàtics -els carracs- amb el ganivet de carrar, que després es convertirien en taps amb el ganivet de taper. Curiosament, el procés d’industrialització de la fabricació de taps a Llagostera va acabar especialitzant-se en la producció de carracs, que es venien a les grans fàbriques de Palafrugell o Palamós.