Maniquí de costura
A diferència dels moderns maniquins d’aparador, els maniquins de costura estaven pensats per emprovar la roba que feien sastres.
A diferència dels moderns maniquins d’aparador, els maniquins de costura estaven pensats per emprovar la roba que feien sastres.
Aquesta esfera anunciava visualment l’hora als llagosterencs i es va col·locar a la façana del campanar coincidint amb la instal·lació del rellotge antic.
Amb la instal·lació del nou rellotge del campanar, l’any 1955, es va decidir d’acoblar-hi una sirena .
El 1955 l’Ajuntament de Llagostera va adquirir a Manufacturas Blasco (Roquetes, Baix Ebre) un nou rellotge mecànic.
Mentre algunes de les feines que implicava la confecció d’un vestit a mida les feia el sastre , les cosidores en feien unes altres.
A partir de 1879 la casa Singer va treure al mercat una versió millorada d’una de les màquines de cosir de més èxit d’aquesta companyia.
Un cop triat el model i el teixit desitjat, i amb les mides del cos del client ben anotades, el sastre dibuixava les diferents parts del patró.
Al llarg del procés de confecció d’un vestit, les teles s’anaven planxant de tant en tant perquè inevitablement s’arrugaven.
En el procés de confecció d’un vestit a mida, després que les cosidores unissin les diverses peces de tela amb una embasta.
A diferència de la moderna confecció de roba, la sastreria tradicional feia vestits a la mida del client.