Banasta de carboner
Un cop feta la pila carbonera amb la llenya, abans d’encendre-la, es cobria amb branques -l’anomenat “embalum”.
Un cop feta la pila carbonera amb la llenya, abans d’encendre-la, es cobria amb branques -l’anomenat “embalum”.
Fins a principis dels anys 70 a Llagostera la informació municipal es difonia a través del nunci, que era la persona que feia les crides.
Amb el ganivet de taper es culminava la feina de fer un tap a mà, després d’obtenir els carracs.
Cadascuna de les llesques es tallava en blocs prismàtics -els carracs- amb el ganivet de carrar, que després es convertirien en taps amb el ganivet de taper.
Durant bona part de la seva existència, l’activitat suro-tapera a Llagostera va tenir lloc en obradors domèstics on el taper i el carrador eren artesans especialitzats.
Les feines a la via del Carrilet començaven de matinada, quan els homes de la brigada de via i obres recorrien la via a peu.
Els llums de carbur tenien dos dipòsits, un al cim de l’altre: en el de sota s’hi posaven els trossos de carbur sòlid, i en el de sobre, l’aigua.
Fins a la invenció de la bombeta, la inflamabilitat d’una determinada substància era la base de la il·luminació.
La refinació del petroli a mitjans del segle XIX va permetre l’ús d’aquest combustible fòssil per a diverses aplicacions.
A mitjans del segle XIX es va aconseguir perfeccionar el mètode de refinar el petroli.