Penjat a l’esquena, el pastor guardava al sarró de pell d’ovella una bóta de vi, les viandes per dinar i unes banyes amb l’oli i la sal per a amanir-les. Sortia de matí per portar els ramats a pasturar, buscant herbes tendres per atipar el bestiar abans de tornar a casa al vespre. La banya també era el recipient emprat per portar-hi la sal, que el pastor havia de donar a les ovelles de tant en tant per aportar-li els minerals que li manquen; així com altres guariments, com oli de ginebró.

La feina del pastor es remunta a temps immemorials, i sembla que encara té un petit futur. Encara avui podem trobar-nos el pastor si anem a passejar pels voltants del poble. A la conca mediterrània són típics els ramats de cabres o ovelles, de diversos centenars de caps, per a l’aprofitament de la carn, la llet i la llana. Els pastors no solien pas ser-ne els propietaris, sinó que conduïen els ramats a la cerca de pastures a canvi de jornals.

Número de registre de les peces exposades