Fins als anys seixanta del segle XX, seure en una cadira de barber com aquesta era quelcom que es feia molt més habitualment que ara. Els homes s’hi anaven a afaitar -i per tant no només a tallar els cabells-, un o dos cops per setmana, especialment els dissabtes o els diumenges al matí. Mentre esperaven tanda asseguts a les cadires de la barberia, creaven vives tertúlies. En aquell moment hi havia cap a quinze barberies a Llagostera, que aleshores amb prou feines arribava als 4.000 habitants. Després de remullar i ensabonar les barbes per estovar-les -cosa que solien fer els aprenents-, el barber, navalla en mà, treballava amb el pols ferm i la discreció per consigna.