La popularització de la rentadora mecànica, a l’entorn dels anys seixanta del segle XX, va suposar l’alliberament d’una de les tasques domèstiques més dures que feien les dones habitualment: rentar la roba. A Llagostera no tenim notícia que hi hagi hagut mai cap safareig públic, per tant la roba bruta s’anava a rentar a la riera: es mullava, s’ensabonava amb una pastilla de sabó i es fregava a sobre el rentador, tot picant-la amb la paleta o picador, fins que ja ben neta, s’esbandia amb l’aigua corrent de la riera. I tot plegat a peu d’aigua, de genolls sobre un caixonet de fusta on es posava un tros de roba per fer-ho una mica menys incòmode, només una mica…