A diferència dels càntirs de terrissa, aquest càntir de fusta no servia per mantenir l’aigua fresca, sinó tan sols per emmagatzemar-la. S’utilitzaven en llocs on la fragilitat de la ceràmica podia comportar un risc de trencament: en fàbriques, tallers, granges… La fusta aguantava els cops fortuïts i els feia, per tant, més resistents.