El cap dels ramats de bous o de cabres solia portar una esquella penjada al coll per guiar la resta d’animals. L’esquella és una campana que el mateix animal fa sonar amb el propi moviment. De fet, l’etimologia de la paraula remet al germànic skilla, que vol dir justament “campana”. Les esquelles normalment eren d’aram o de ferro i es lligaven a l’animal amb un collar de cuir o de fusta. En aquest cas l’esquella té un gravat en forma de cor invertit.