L’església i les restes de l’antic castell i muralles de Llagostera, situats dalt d’un puig, són un dels punts de referència del paisatge d’aquesta zona, a cavall entre les comarques del Gironès, el Baix Empordà i la Selva, i un dels elements més identificatius del poble.
El castell i la muralla de Llagostera van donar lloc a la configuració del traçat urbanístic del nucli antic de la vila, que s’ha mantingut pràcticament inalterat des de la seva formació, a partir del segle XII i fins al segle XVI. A l’exposició permanent La vila emmurallada s’hi explica aquest procés, que va culminar amb la formació de dos recintes emmurallats al voltant de l’església i el castell, amb diverses torres defensives i portals d’accés.

L’exposició està instal·lada a l’edifici originari de Can Caciques, una casa documentada al segle XVI, construïda a redós del segon recinte emmurallat de Llagostera tot integrant la torre Gemma o d’en Rafart, una de les torres defensives d’aquest traçat. És el moment en què les muralles van deixar de ser útils per a la defensa i va començar el creixement urbà fora muralles, seguint el traçat circular de l’antic mur i formant així el conegut barri de reramur, un dels espais amb més personalitat de Llagostera.
A La vila emmurallada també es fa un repàs a la funció del castell com a centre polític i administratiu del terme en mans dels barons de Llagostera, primer els Montcada i després els Cruïlles, els Montcada Marquesos d’Aitona i finalment els Ducs de Medinaceli.