A final del segle XIX  una nova font d’energia va irrompre amb força a Europa i a Amèrica del Nord: l’electricitat. Els avantatges que oferia va fer que s’imposés ràpidament en usos com la il·luminació. A Catalunya es va generalitzar sobretot a partir de 1910, quan es va aprendre a transportar-la des d’on es produïa fins on es consumia.

A Llagostera va arribar-hi el 1911, tot i les reticències d’una part de la població, que considerava que l’electricitat era perillosa. La subministrava la companyia elèctrica La Cooperativa i provenia del llunyà pantà de Camarasa, a la Noguera Pallaresa, a 228 km d’aquí. L’energia es rebia a una central que es muntà en una de les torres de la muralla -coneguda avui com “la torre de la central”- i des d’allà es distribuïa als diferents punts de llum de la vila. A partir d’aleshores l’electricitat va substituir el gas acetilè en la il·luminació dels carrers. Ara bé, per estalviar energia, l’enllumenat públic només s’encenia una quinzena de cada mes.

El 1931 el consistori va adquirir 12 nous fanals com aquest per 5.300,90 pessetes (31,86 €) i els va instal·lar a l’avinguda Galán i Garcia Hernández (avui passeig Pompeu Fabra) en una operació d’embelliment del poble.

Número de registre de les peces exposades