Aquest senzill model de planxa no va aparèixer a occident fins al s. XVII. S’escalfava posant-la a la vora del foc o al cim del fogó de la cuina i, gràcies a la capacitat de transmissió de calor del ferro, allisava la roba. El problema era que a mesura que es planxava s’anava refredant, i sovint calia tenir-ne dues perquè una sempre estigués calenta. I a més, en escalfar la planxa, també s’escalfava la nansa i calia un agafador per no cremar-se. La planxa de carbó va permetre superar aquests inconvenients.