Fins al segle XIX no es va començar a sintetitzar els colors de forma artificial, de manera que, durant segles -segurament des de l’època neolítica-, els teixits es van tenyir amb tints naturals.

S’obtenien a partir de substàncies existents en plantes o animals -mol·luscs, insectes- que, convenientment preparades, transferien la matèria colorant per immersió o impregnació a una determinada fibra.

Entre els materials utilitzats per obtenir aquests tints naturals hi ha recursos tan ben coneguts a les Gavarres i l’Ardenya com el carbó, el saüc o la galda, que produïen colors com el negre, el blau o el groc respectivament.

Una altra de les substàncies utilitzades per tenyir eren els tanins, que són generats per les plantes de la família Quercus com a resposta a l’atac de plagues d’insectes diversos; se n’obtenen colors bruns o terrosos.

Així, a banda de llevar el suro per fer taps i altres articles, l’escorça de l’alzina surera també s’havia aprofitat per obtenir-ne les substàncies tànniques que es destinaven a l’elaboració de tints naturals, amb l’ajuda d’un utillatge tan senzill com aquestes maces d’espelegar.

Número de registre de les peces exposades