Navalla d’afaitar Filarmónica
Abans de les maquinetes d’afaitar d’un sol ús i de les màquines elèctriques que han convertit l’afaitada en un hàbit predominantment domèstic.
Abans de les maquinetes d’afaitar d’un sol ús i de les màquines elèctriques que han convertit l’afaitada en un hàbit predominantment domèstic.
Algunes de les capses fabricades per Productos del Corcho Aglomerado tenien la tapa decorada amb mostres o escenes diverses en color.
L’afaitada era el servei més habitual que es realitzava a les barberies abans que les maquinetes d’un sol ús.
Situat al capdamunt de les teulades, el penell és un element que serveix per indicar la direcció del vent.
Botifarra negra, blanca, d’ou, de llengua o de perol: la de perol és la més melosa i porta el nom del recipient on es bullien els embotits.
El nom d’aquest estri ho indica molt bé: servia per provar de recuperar coses que havien caigut dins d’un pou o una cisterna.
El quartà, la quartera o el cóp eren mesures utilitzades abans de l’adopció del sistema mètric decimal, creat el 1791 a França.
A diferència de la tradicional planxa de ferro, la pesada planxa de carbó mantenia l’escalfor molt més temps.
Abans de la planxa de carbó, era necessari tenir com a mínim dues planxes per tenir-ne una al foc mentre l’altra es feia servir.
La planxa de carbó va representar un bon avenç gràcies a l’existència d’un contenidor per a les brases.
Aquest senzill model de planxa no va aparèixer a occident fins al s. XVII. S’escalfava posant-la a la vora del foc.
Ni la planxa de ferro ni la planxa de carbó permetien la comoditat que va aportar la planxa elèctrica a la tasca d’allisar els vestits.